LA PLANTA

La menta piperina, piperita, és una planta herbàcea de la familia de las lamiàceas; es un híbrid estèril obtingut del creuament de la menta aquàtica (Mentha aquatica) i la herba fresca (Mentha spicata), que es produïx espontàniament en ocasions en les regions templades d'Europa.

Es reproduïx gairebé exclusivament per propagació vegetativa a partir dels rizomes subterranis, de manera molt agressiva. S'ha naturalitzat amb facilitat, i avui és possible trobar-la en zones templades d'ambdós hemisferis.

Les fulles i flors de la menta són riques en oli essencial. El seu component principal és el mentol contenint a més acetat de mentilè, mentona, pulegona, felandreno, llimoner, pineno i altres essències.

ÚS MEDICINAL

l'oli essencial i els flavonoides exerceixen efectes antiflatulents, antiemètics, espasmolítics, antipruriginoso, colerètic, colagogo i analgèsic de mucoses. En aplicació tòpica l'oli essencial bloqueja els canals de calci, relaxant els músculs, pel que alleuja mals de cap si s'aplica en les temples. Els taninos són fortament astringents.

En la medicina tradicional s'utilitza en infusións per a trastorns digestius o hepàtics, a l'ajudar a la digestió, com antiemètic i estimulant, i com antiespasmòdic per a ls casos de dolors musculars o enrampades sistèmiques. l'oli conta amb usos variats: s'aplica tòpicament en les narines per a alleujar la sinusitis, en les temples per al mal de cap, en el pit o en inhalacions per a la tos o els resfredats forts, tòpicament per a alleujar el dolor produït per les caries, en compresions per a les picades d'insecte o altres irritacions dèrmiques.

La sensibilitat al mentol no és infreqüent, i en cas de patir-la la infusió i l'oli de menta poden provocar insomni, irritabilitat i espasmes bronquitics.